tit_puchol
Qui sóc

El meu nom és Francesc Xavier Puchol i Catalunya, encara que em coneixen com Puchol II, i sóc pilotari professional. Vaig nàixer en Vinalesa, València, el 1991 i, des d’aleshores, m’he esforçat per arribar al més alt del món de la pilota valenciana.

Actualment sóc esportista d’elit i compte amb el títol de Campió Individual en la modalitat d’escala i corda, la que sempre ha sigut la meua modalitat preferida.

A més, sóc graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Durant tota la meua vida he estat envoltat d’esport i, gràcies als meus estudis, ara puc ajudar a que altres persones gaudisquen en l’activitat física tant com ho he fet jo fins ara.

tit_historia

El meu lligam amb la pilota valenciana té molta història: mon pare i el meu avi van ser pilotaris de nivell i ells van fonamentar que el primer regal que recorde siga un guant i una vaqueta.

Prompte em van vestir de pilotari i em van inscriure al CP Vinalesa, el club del poble on vaig donar les meues primeres passes com a pilotari i va ser allí on vaig construir el meu caràcter com a persona i pilotari.

Durant el meu pas a les Escoles Esportives de Vinalesa em vaig carregar d’il·lusió, em van transmetre tant de sentiment per aquest esport que ara sóc jo el que motive a menuts i majors del poble, i del voltant, per començar a practicar pilota valenciana.

Actualment sóc ambaixador del projecte Endavant Pilota Valenciana, emmarcat dins el programa Endavant Esports del Villarreal CF, que té com a propòsit impulsar la pilota valenciana a la Província de Castelló.

puchol II historia

Esforç, tradició i ganes. Aquests tres sentiments identifiquen el que sóc actualment. Sóc esforç a cada entrenament, tradició al joc i ganes perquè la pilota siga reconeguda dins del món de l’esport.

L’esport m’ha ajudat a consolidar els fonaments que considere imprecindibles en la meua vida. Estic molt agraït pel que la pilota valenciana m’ha aportat: he descobert que per a qui confia en sí mateix i mai es rendeix, els limits són únicament línies des d’on plantejar-se un nou objectiu.

Ara, mirant enrere, sé que he aconseguit arribar a moltes metes que en algun moment em van parèixer impossibles, però també tinc clar que la línia d’infinit no existeix per als somnis i que conformar-se no va en el meu caràcter.

Sempre tinc la mirada marcada en l’endavant, en el que està per vindre o, millor dit, on jo vull arribar.